El Delta de l’Ebre, amb 320 km² d’extensió, és l’aiguamoll més gran de Catalunya i el segon de la Mediterrània occidental, després de la Camargue. És el segon aiguamoll de la Península Ibèrica, després de Doñana. Un paisatge totalment pla, cobert d’arrossars, que van canviant de color al ritme de les estacions de l’any: tons terrosos a l’hivern, aigua que reflecteix els colors del cel a la primavera, verds a l’estiu, grocs al setembre…

Cada any, quan arriben els mesos d’octubre i novembre, es reuneixen al Delta de l’Ebre més de 60.000 ocells de gairebé 300 espècies diferents per tal de fer-hi niu o passar-hi l’hivern. Flamencs, martinets, garses, bernats pescaires, òlibes, cullerots, cames-llargues i centenars d’espècies d’ànecs arriben al delta atrets pels aiguamolls i el clima càlid, i en fan, del tram final de l’Ebre, un escenari únic a Europa.

El gran estuari de la desembocadura de l’Ebre és relativament jove: es va formar entre els segles XIV i XVIII, i cada any augmenta un xic més la seva extensió gràcies als sediments que arrossega el riu. El delta té una longitud de 30 km i adopta una forma semblant a la lletra grega delta (D), com succeeix en algunes desembocadures de rius amb gran cabal: per això els grecs van donar aquest nom a les desembocadures dels rius.