Distància des de El Rincón Slow, 55 km. (Arnes)

Les vies verdes són antigues vies de ferrocarril que han estat reconvertides en rutes amb bicicleta. Una de les més celebrades, boniques i fascinants de tot l’estat és la de la Terra Alta. Té una longitud de 25 quilòmetres i el recorregut és sempre pla o en descens, de manera que pot fer-se fàcilment amb nens. El punt de partida és l’antiga estació d’Arnes i, després de passar Horta de Sant Joan, Bot, la Fontcalda i Prat de Comte, finalitza el recorregut a l’antiga estació del Pinell de Brai o a l’estació de Xerta.

Els principals atractius d’aquesta ruta ciclista són els paisatges espadats al llarg del riu Canaletes, amb gorges i congosts, i la vintena de túnels, alguns de més d’un quilòmetre de longitud. Alguns túnels estan del tot a les fosques, així que és imprescindible dur llanternes. Si no es vol fer el recorregut d’anada i tornada, hi ha empreses turístiques de la zona, com Montsport, que lloguen bicicletes i que inclouen en el seu servei la recollida en el punt d’arribada i el desplaçament fins al cotxe.

Si en arribar al final del recorregut us trobeu amb prou forces, podeu continuar fins a Tortosa, perquè la Via Verda del Baix Ebre enllaça amb la Via Verda de la Terra Alta. De Pinell de Brai a Tortosa hi ha 26 quilòmetres i una altra vintena de túnels; es tracta d’un recorregut al llarg de l’Ebre, on es pot visitar l’assut de Xerta. El recorregut complet d’Arnes a Tortosa són 52 quilòmetres.

Aquesta Via Verda està habilitada sobre el que va ser l’antiga via ferria que havia d’unir el port de La Rápita amb La Puebla de Híjar, a la província de Terol. Aquest projecte de ferrocarril, que es faria realitat només en part, tenia una finalitat comercial i alhora defensiva. Una antiga hipòtesi dels militars era una invasió de més enllà dels Pirineus, en la qual, superada la serralada, la següent barrera natural era el curs de l’Ebre. D’aquesta manera, era especialment interessant tenir un ferrocarril a la riba sud del riu que pogués abastir aquest eventual front bèl·lic. Amb aquesta hipòtesi es van donar totes les benediccions militars a aquest projecte ferroviari. No obstant això, mai va arribar a funcionar en tot el seu recorregut. El 1895 es van inaugurar 32 km de via a la província de Terol, i el 1942 els treballs forçats dels presoners republicans van permetre obrir el tram entre Tortosa i Alcañiz. Aquest ferrocarril, conegut com el Sarmentero, va funcionar durant trenta anys, fins que l’ensorrament del túnel de Prat de Comte el 1973 va servir d’excusa per tancar una línia que no era rendible i on calien massa costos de manteniment.